-El naixer en el Regne de Valéncia, pot ser una circumstancia; mes quan u se dona conter delprivilegi que representa pertanyer al Regne mes important, no asoles d'Espanya, si que tambede gran part del mon, compren la responsabilitat que porta el ser i dir-se valencià.Si sempre m'agradat coneixer les meues raïls; quan me posí a estudiar Historia, en aquellentonces, despertà la meua curiositat en quants moments i fets el Regne n'hi havia segutdecissiu, lo que feu que profundisara en I'estudi d'Elig.


Poc a poc vaig anar descobrint que nos anticiparem en massa coses fonamentals per al progres i evolucio de la vida: ademes del Sigle d'Or de la lliteratura; se va emetre la primera lletra de canvi; la Taula de Canvis; Consolat del Mar; Colege de Boticaris; l'imprenta en Espanya; primer llibre impres en nostra Nacio; Primer Diccionari d'una llengua Romanica escrit per Joan Esteve... Que portaren a Valéncia per a que foren analisades, les arenes auriferes de les recents descobertes "Indies", demostrava fins a quin punt estavem avançats respecte als demes pobles.

Tot aixo, i, per no fer-ho mes llarc, un mar de privilegis, drets, concessions, qualitats i atributs, que Déu derramà en el Regne al destapar el pot de les essencies, me servix per a pregonar, en tot moment, i defendre, quan el cas o requerix, la nostra Historia, la nostra Identitat, i les propies Rails. Lo contrari seria ser un des-castat, i la casta dels meus antecessors hi ha que mantindre-la impoluta, puix ells, com yo, nos remouriem en el mes allà si no fora aixina.

Hi ha quins per "honors", poder o diners, se venen. Quan els seus fills, o nets, lis reprochen que per haver sullat el llinage de la familia, ells portaran sempre eixa vergonya, ¿Com es sentirà en el futur? Per molts arguments que s'inventen, sons descendents arrastranan la taca que lis han deixat en herencia. ¿No se si t'he respost? pero els sentiments i la reputacio se poden expresar de formes varies, o "Por sus frutos los conoceréis" mes la veritat no te mes que un cami i una manera d'actuar. diu el Senyor.

- Perfetctament. Encara que n'hi ha un llibre sobre el cas ¿podries extractar les vicissituts, penes i demes, sobre la Llengua Valenciana?

- Sobre totes les coses, el haver segut bones persones. En segon lloc fruir de la situacio geografica que tenim. Despres la falta de perseverancia. L'atra questio es el voler sobre-eixir a costa de lo que siga... i segur que si seguim pensant trauriem algunes debilitats del ser humà, sense contar la casta politica que n'hi ha que contarlos apart. Anem a desenrollar les tesis presentades: El estar situats en el Mediterrani, front al Orient Mig, des d'aon venien aquells comerciants que nos deixaven les seues mercancies, les quals eren novetat en la Peninsula, varen fer que fórem els primers en coneixer articuls nous i per tant que intentarem confeccionar-los nosatros i exportar-los als demes pobles fibra de lo que despres seria lo Regne.

Totes les vivencies, nos van formant el caracter i este es el primer pas per a fer-nos emprenedors, tindre iniciativa, saber relacionant-nos ab els demes; es dir som extrovertits, capaços de donar-nos de favorir, als que mos ho demanen i quasi sempre abans de demanarmos-heu. Som incapaços de vore una necessitat i no acudir a ajudar.

- ¿Es com açó? ¡No! Es maravellos, com a de Déu; pero per a viure en esta jungla de salvages ab set d'aprofitar-se de quants manaments.

- Millor per a sobreviure ells, i mostrar la lluentor del seu orgull, bafanejant-se de la possesio illegitima d'allo que proclamen com a propi, no es lo mes recomanable; de fet, eixa bondat de que parlava" presentant-mos ab el cor en la ma, junt a tant de be que disfrutavem, nos han portat a descuidar-nos, a creure que per que era de nosatros, ningu vindria a furtar-nos-ho.

Lo pijor de tot, es tindre l'enemic en casa. No poder lluitar fets una pinya per a defendre lo que real i verdaderament es nostre, perque uns vividors, una gent que no es res i vol surar davant dels demes, ignorant la dignitat i afers, virtuts que son lo que valoren a la persona, es venen al millor postor.

Naturalment, no tindre el soport d'un mig de comunicacio que servixca de vehicul per a defendre i divulgar nostres reivindicacions, aplega a malcorar i fa que molts se retiren, sense comprendre que hi ha que ressistir, que no podem ser com la falla, toda flama en principi i sendra despres. Tenim que ser un contagotes, seguir avant ab regularitat; com eixa contínua goteta que se filtra per un chicotet badall i va foradant la roca. Els enemics del poble Valencià, poden tindre als politics de cara, els diners, pero nosatros tenim la Raó, la satisfaccio de conservar la honradea, l'honor de ser i sentirnos Valencians...

- ¿Com està actualment la questio del valencianisme per ahí? ¿Qué idees aportaries per a reforçar-lo i divulgar-lo?

- Tenint en conter que aci estem en els llimits del Regne, frontera dels pobles que parlen castellà, i que no hi ha hagut consciencia valencianista es curios com desperta l'atencio en els demes al expondre-los la riquea de nostra Historia i Llengua.

Mes ¿que pot fer un "franc tirador" front a toda una organisacio subvencionada en diners del poble que està sent esquilmat? Estic donant clases de Valencià, contant les excelencies de la nostra Terra; en el bolleti del P.H.A.C.E., escric tots els mesos sobre tradicions i, naturalment, fique paraules en nostra ben volguda Llengua Valenciana, al igual que fets historics que demostren lo superiors que havem segut sempre respecte als usurpadors. Com vorieu, en l'opuscul d'enguany s'ha reeditat la ponencia que presenti en el II congres de la Llengua Valenciana que son dos mil eixemplars que se repartiren. Anualment convoquem un Concurs sobre Historia d'Elig, en Valencià i Castellà. Tenia un programa en "Punto Radio", pero han llevat l'emissora per desavenencies internes a nivell general. A pesar de tot, quan me requerixen en els mijos, o convoque roda de prensa per alguna presentacio, sempre busque la forma de ficar una rajola de valencianisme. En els meus llibres, encara que siguen noveles, sempre busque la forma de intercalar algun personage que parle de lo referent al Regne.

Lo que no podem, ni devem, es mirar cap arrere. Lo passat ya no te retorn, que nos servixca d'experiencia per a que no torne a esgolar-se pacificament dins de casa ningu "submarí", com a espib o per a intentar surar a costa del Valencianisme. Intentem reflotar la Coordinadora, i acostar als que recolzen i lluiten per lo mateix. Deixem-nos la gorra de general en casa, dins del cofre ben amagà en l'ultim raco. Tots, en algun moment podem tindre una chicoteta part de raó; mes, ¿no serem capagos de sacrificar l'orgull, l'amor propi, per Valéncia?

Vaig comprovar ab gran goig, la quantitat de jovens que s'han incorporat al G.A.V., cridant- me l'atenció que son persones ben formades, ab una gran cultura i amor a la Terra. El temps passa inexorablement; nosatros anem complint anys a gogo, lo que vol dir que tenim que anar delegant responsabilitats en ells, puix els crec lo suficientment capacitats per a saber desenrrollar lo que sels encarregue.

Llogicament, la força que a vegaes els desborda hi ha que controlar-la. Pero eixe cor, eixa espenta dels jovens hi ha que aprofitar-la per a demostrar que estem vius, que seguim, i Valéncia seguirà reivindicant la importancia de les seues senyes d'identitat; que no debem de cansar-nos de repetir: Que tot lo mon sapia que la Marca Hispanica fins a 1258, pel Tractat de Corbeil, no va passar a ser espanyola: que estava formada per els comtats de : Rosello, Ampuries, Gerona, Barcelona, Ausona (Vich), Besalu i Cerdanya, Urgell, Pallars i Ribagorça i Conflent; sent de manco importancia: Berga, Vallespir i Perelada.

Els governants francesos, no desijaven atra nova Espanya, acuciant-los pel sur; per lo que pretenien que aquelles zones no passaren de Marca, es dir, terres colonials frontereres, de comarca somesa, de feudo ab obligacions, sense veu ni vot: Comptats independents entre si, que sols rendien vassallage al Rey Franc, depenent directament de Narbona, capital de la Septimania, manco Pallars i Ribagorça i Conflent, que ho estaven de Tolosa; lo qual els impedix el seu desenrroll.

Al pas del temps, en el any 985, quan Al-Mansur destruí Barcelona, el compte Borrell renovà el reconeiximent de l'humilt vassallage a Hugo Capeto, tal i com este l'exigí per a evitar tentacions d’independencia.

Aleguen que l'idioma el du el rey En Jaume I, pero, ¿i en les terres alacantines que pertanyen en aquell temps a Castellà? ¿Que el rei, davant l'insurreccio morisca, ve cridat per sa filla, muller del castellà, per a que ajude al seu marit? Aci en Elig, quedaren cinc homens per a fer complir el pacte que firmaren, junt als pobladors castellans, ya establits, des de 22 anys abans, ni uns ni atres nos fan caviar la forma de parlar.

Lo expost ho testimonia lo que diu Jaume I, on se demostra que tot seguix baix el domini i autoritat dels castellans: “....porque no sería regular que, entrando Nos en ayuda del Rey de Castilla, nos quedásemos para Nos los castillos que después tendríamos que devolver a aquél y a los que por él los tienen.”

Ni pot sostindre tal argument, ni tampoc el que l'idioma que parlen el iberoamericans o andalussos tenen massa paraules distintes per a un mateix significat que el Valencià; ya que la morfologia i la sintaxis es la mateixa, pero la catalana es totalment diferent, posat que es un dialecte del frances.

Sols nos falta que els politics, eixa especie tan desprestigiada per la seua propia conducta, se guanyen la confiança del poble; primer sent honrats i despres adquirint memoria historica per a defendre el seu poble i no seguir les directrius del partit. Mes com els sentiments del poble els supediten al seu ego, com digue Le Breuyere: “El egoísmo es una combinación, un sistema, una voluntad de convertirlo todo en una utilidad propia”. I seguixc parafrasejant; Massillón diu: “ Para el ambicioso, el buen éxito disculpa la ilegitimidad de los medios”.

Sabent lo que tenim enfront, planegem nostra estrategia....i, recordeu, qui ressistixca guanyarà, ¡Anim, Força i Unio! ¡¡VALENCIANS EN PEU ALÇEMSE!! ¡¡TOTS A UNA VEU, GERMANS VINGAU!!