En este numero de SOM que voste te en les mans (251), escomença una nova etapa de la nostra revista. Una volta mes, tal i com ha ocorregut en total naturalitat a lo llarc de la seua ya llarga historia, tenim un nou director (directora en este cas, i per primera volta en 34 anys), un nou equip (encara que la majoria continuem) i mes ilusio encara si cap. Poquet a poquet anireu notant els canvis inherents a qualsevol nova etapa, canvis que desigen siguen del vostre agrat i servixquen per a mantindre-mos com a referent de les publicacions periodiques en Llengua Valenciana

En lo que per desgracia no anem a escomençar una nova etapa, es en la politica valenciana. Mes de lo mateix, o pijor. Despres dels desoladors resultats electorals del 22 de Maig, el panorama no pot ser mes negre. Mentres el vot valencianista continua captiu en mans del PP, tots els vots perduts pel PSPV (i encara mes) s'han anat a l'esquerra catalanista radical, Bloc-Compromís i EUPV tripliquen els seus representants i entren en força en les Corts Valencianes. Aço no mes mos pot portar quatre anys de pur i dur catalanisme. Mes Ajuntaments controlats pels catalanistes (que sempre demanen regidoria de cultura) i un PP sense voluntat de fer valencianisme, se te que traduir necessariament en mes Correllengües subvencionats, en mes Escola Valenciana en les seues ultra catalanistes Trobades i en tot lo roïn que pugau imaginar.

Desaparegudes ab dos forces que en son dia impulsà el GAV. Una, UV, com a conseqüencia llogica i inevitable de la seua politica de compra-venda, definitivament dins del PP. Atra, CV, victima de la seua coherencia, en les activitats suspeses (menys en les ajuntaments a on han tret representacio) davant dels roïns resultats electorals. Algun mal intencionat podria dir (que ho diran) que lo que ha fracassat es el proyecte politic valencianista tal i com l'enten el GAV. Mosatros no mes podem estar orgullosos d'haver treballat des de la retaguardia en allo que hem cregut util per al valencianisme i de per lo manco haver-ho intentat fins dos voltes. En el desgast personal, social i colectiu que este tipo de proyectes comporten per a una entitat cultural, considerem tot un exit que el Grup d'Accio Valencianista estiga ferm, fort i decidit a continuar al front de la lluita valencianista molts anys mes.

Ha aplegat el moment de deixar pas a tots els que han estat estos ultims set anys opinant i criticant feroçment sense banyar-se en cap proyecte. Ha aplegat el moment de que sigam mosatros els que mos arroguen el paper de critics que atres han desgastat i que siguen estos qui presenten la seua opcio a la societat valenciana. Ya escomencen els remors i les reunions assamblearies al voltant d'esta idea. No serem mosatros qui les digam com tenen que fer les coses, pero si volen un consell des de l'experiencia: No tingau presa, deixeu passar l'estiu i espereu a despres de les eleccions generals. Tot lo que siguen proyectes utopics mes o manco ilusionants que no apleguen a cap puesto, no mes serviran per a desmoralisar mes encara un moviment molt tocat i que no se sap com encaixaria atra decepcio.

Per supost quan aplegue el moment i si n'ha algo damunt de la taula que el GAV considere que val la pena recolzar, alli estarem treballant de valent per l'unio del valencinisme. Exigint a cadascu la seua responsabilitat i espentant en la direccio correcta. Perque que ningun dubte que des d'esta, l'ultima trinchera del valencianisme , anem a estar vigilants i prestes a intervindre si fera falta.